Domekan Familia Ospakizuna

jueves, 19 de abril de 2018

¿Por qué es rubia la Andra Mari de Zeanuri?

¿Por qué es rubia la Andra Mari de Zeanuri?  Esta pregunta de una niña de diez años en plena visita guiada a la parroquia de Zeanuri interrumpe las explicaciones del profesor Jon Urutxurtu que acompaña a 35 niños y 18 adultos y padres de Zeanuri que visitan esta Iglesia reconstruida el año 1702 sobre una anterior.


La visita ha comenzado el miércoles a la tarde con un tiempo primaveral que hace tiempo no se disfrutaba y ciertamente se agradece. La cruz de la cima del Gorbeia se ve a través del acero cor-ten de la cruz obra de Néstor Basterretxea, celebrando los 100 años de la cruz de mítica cima.

La ermita de la Piedad, una especia de “peaje” medieval de la antigua calzada, es un típico ejemplo de ermita humilladero, siempre abierta con su precioso enrejado al pie de la calzada real y a pocos metros de la parroquia, plato fuerte de esta visita.



Los chavales siguen con atención las explicaciones de Jon Urutxurtu y van rellenado unas fichas didácticas diseñadas para la ocasión. Los amplios soportales o eleizpes, las rejas que impedían la entrada a los animales al pórtico, las piedras emblemáticas con los datos de los benefactores de la reconstrucción de 1702… Objetos vistos mil veces, toman una nueva dimensión una vez escuchada su explicación.

Al interior de la parroquia, llama la atención el magnífico retablo mayor, catalogado como patrimonio nacional por el Gobierno Vasco, restaurado magistralmente el año 2000 y con nueva iluminación desde las últimas fiestas.

Cuadros y esculturas nos acercan a la historia de María, con pasajes bíblicos y elementos decorativos paganos, catequesis audiovisual de Jesús y de María. “Andra Mari” se llama la imagen de María sentada, con el niño en el regazo. 



Y aquí surge la pregunta que asombra a mayores y menores: ¿Por qué es rubia la Andra Mari de Zeanuri? “Nunca lo hubiera dicho” comenta una madre. “Toda la vida viéndola y nunca me lo había preguntado” afirma otro padre que acompaña a los jóvenes visitantes.

El profesor Jon Urutxurtu, oficiando de guía en esta ocasión, le habla de la influencia flamenca en el retablo, el modelo de Virgen de los Países Bajos, la relación comercial entre Vasconía y aquellas tierras a través de los puertos… Historia, arte y religión se combinan en la explicación.

Antes de terminar la visita, el grupo tiene la oportunidad de ascender al campanario, torre construida en 1750,  para ver de cerca las campanas que llaman a la celebración o informan de un fallecido, como si fuera un ancestral “whatsapp” , y admirar desde las ventanas de la escalera de caracol los caseríos, prados y bosques de esta anteiglesia arratiana.



La parte musical corre a cargo de Karmele Angoitia, organista que acompaña las celebraciones en la parroquia. Los participantes tienen la oportunidad de ver el órgano por fuera y por dentro, descubriendo los secretos de este instrumento.

El órgano de Zeanuri tiene ya 108 años y fue obra de Lope Alberdi. Actualmente los fuelles están electrificados. Una misma pieza musical popular vasca es interpretada por Karmele con distintos instrumentos musicales frutos del mismo órgano. El órgano en realidad cumple las funciones de una pequeña orquesta musical por la variedad de sus recursos.



Una tarde didáctica y amena. Artea, historia, música y religión en hora y cuarto. Un tesoro más del valle de Arratia, del patrimonio de este rincón vizcaíno.



Para saber más:

Zeanuriko eleizak. Eleiza nagusiak eta eleiza txikiak.
Zeanuriko herrigunean eleiza bat baino gehiago dago: Andra Mari parrokia, San Isidro, Piedadea eta San Antonio. Azkenengo hori txiki-txikia da eta asko konturatu be ez gara egin dagoanik. Baina Zeanuriko herrian badago eleiza gehiago be: Ipiñaburun, Santiago; Altzustan, San Migel eta Santa Lutzi; Asterrian, San Andres; Uriben, San Urban eta San Migel; Altzuan, San Juan, etab. Guztira eleiza nagusi edo parrokia bi (Andra Mari eta Santiago) eta 18 ermita dagoz. Baina ze desbardintasun dago ermita eta parrokien artean?
Anderrek esan euskun lez, eleiza handietan badagoz hiru gauza ermitetan ez dagozanak: sagrarioa, ortu santua edo hilerria eta pontea. Horregaitik, gaur egun ermita edo eleiza txiki diran batzuk inoiz parrokia izan dirala dakigu, ezaugarri horreetakoren bat gordeten dabelako. Esaterako, San Migel Altzustakoan, San Juanen edo San Lontzon antxinako hilobien arrastoak dagoz.

Andra Mari parrokia

Nork eraiki eban?
Herritarrek eraiki eben, baina ordaindu etxe aberatsek. Hiru etxe egozan oso aberatsak: Alkibar, Aspekoa eta Akaurikoa (Asterrian). 


Noz eraiki zan?
Eleizea gaur egun dagoan moduan 1702an eraiki zan, eleizaren atearen ganean ipinten dauan moduan. Idatzi horretan Martin Olabide kanteruak eraiki ebala dago idatzita eta ordaindu ebenen izenak be agertzen dira.
1702an eleizearen atal bat egin zan, torrea barik. Berrogeita hamar urte geroago torrea egin zan. Esaten da torrearen zimentuak errekaraino heltzen dirala eta oinarrian egur-ikatz kargak dituala. Antza danez, egur-ikatza harri egiten danean, zimentazino sano ona ei da. Eta horreri esker ez da jausi eleizea, ze eleizearen beste atalean oinarria arbelezkoa da, eta mobidu egin zan, baina torrearen zimentazinoari esker ez zan jausi.
Eleizearen aurrealdean antxinako kanposantua dago.

Zergatik dago parrokia herrigunetik urrin?
Parrokia egin zanean plazea ez egoan gaur dagoan moduan. Errepide nagusia be ez zan pasetan gaur doan lekutik. Eleizea egin zan sasoian bidea Otzarretatik etorren; Undurragatik, Altzibergo zubitik, Arregitik, gaur eskolak dagozan lekutik, Aldatzeko sakonetik, eta Piedadetik joian.

Piedadean orduko errepidearen (erregearen bidea) arrastoak dagoz.
Horrezaz ganera, kondaira batzuk be badagoz eleizearen kokaguneari buruz. Esaten da eleizea ordaindu ebela herriko hiru etxe aberatsak eta eurek erabagi ebela eleizea non egin. Kondairak dinoanez, euren etxetik oinez urten eta alkar topatzen ziran lekuan bertan egitea erabagi eben. Horregaitik esaten da parrokia plazatik urrin baina beste leku batzuetatik hurrago dagoala.
Beste kondaira batek dinoanez, hasi ziran egiten eleizea behean, baina gauez aingeruak eroaten ebezan harriak goiko eleizara gurdian. Ama Birjinak berak aukeratu ei eban goiko eleizea egiteko lekua eta horregaitik esaten da leku santua dala. Herriko jenteak esandakoak dira horreek.

Piedadea
Piedadea parrokiaren ondoan dagoen ermitea da eta bertatik pasetan zan lehenagoko bidea. Handik pasetan ziranak kurutzeari errendia egiten eutsien (makurtu), eta holan adierazoten eben eurak kristauak zirala. Horregatik deitzen jake horrelako ermitei “umilladero” erderaz. Holango ermitak, barrutik bidea daukienak, egoten dira eleiza nagusien ondoan, eleizara sartu baino lehenago errespetua erakusteko kurutzeari. 

gure eleizearen zaindaria
Eleizearen zaindaria Andra Mari da. Erretaulan ikusi geinken moduan, ezarrita dago altzoan ume Jesus dauala. Horixe da Andra Mari, ezarrita dagoan Ama Birjinea. 

zenbat altara dago parrokian?
Altara bat dago, baina lehenagoko denporetan bost altara eukazan. Hurrengo baterako itxiko doguz erretaula ederraren gorabeherak, oso polita dalako. Urrinetik ekarritako koadroak daukaz, Flandeetatik-eta.






Organoari buruz / Sobre el órgano

Andra Mari eleizako organua Lope Alberdik Bartzelonan egin eban 1910ean, zeanuriztarren artean bildutako diruagaz ordaindu zan eta  sasoi haretako 15.000 pezeta kostatu zan. Inaugurazinoa urte bereko Andra Mari egunean egin eben. Organu erromantikoa da, transmisino mekanikoaren bidez funtzionetan dau, eta 56 notadun bi tekladu eta 27 notadun pedaleroa daukaz. Alberdik egindako organuen artean hiru onenetakoa da, Abaiñoko San Trokaz eta Areatza/Villaroko San Bartolomekoagaz batera. 

Organua betidanik herriaren orkesta sinfonikotzat hartu izan da -organoak hainbat musika-tresnaren tinbrea imitetako gaitasuna dauka-, herri txiki gehienetan musika-tresna ezbardinak entzuteko aukera ia bakarra zalako, diru faltagaitik edo ohitura faltagaitik herrietara orkesta sinfonikorik ez zan heltzen eta. 

Este órgano fue construido en Barcelona en el año 1910 por Lope Alberdi, costeado por suscripción popular entre los vecinos de Zeanuri, que pagaron 15.000 pesetas de la época, e inaugurado el 15 de agosto de 1910. Se trata de un órgano romántico con dos teclados de 56 notas cada uno, más un pedalero de 27 notas que funciona en su totalidad por transmisión mecánica. Una auténtica joya, lo mejorcito del constructor, junto a los construidos para la parroquia de San Trokaz de Abadiño y la de San Bartolomé de Areatza-Villaro, estrenado el año 1913. 

El órgano ha sido considerado desde siempre  como la “orquesta sinfónica del pueblo”, ya que para la gente de los pequeños municipios era la única opción de escuchar tantos instrumentos musicales -ya que el órgano tiene la capacidad de imitar el timbre de diferentes instrumentos musicales- sin salir de la localidad, a la que nunca llegaban las orquestas sinfónicas, por falta de costumbre y presupuesto.



Ezetz igerri! 

ELEIZONDOKO MONUMENTU-GUNEA = GALDETEGIA

1- Zein hiru elementuk osatzen dabe ELEIZONDOKO MONUMENTU GUNEA?
1-……………………….parrokiak
2- ………………………………..ren gurutzeak
3- ………………………………..ermitak

2- 1850. urtearen ingurura arte zer igarotzen zen Eleizondotik?................ Badago arrastorik?............................

3- Beste eleiza batzuekaz alderatuz, zergaitik da deigarria Andra Mari eleizaren kokapena? Non dago kokatuta?....................................................................

4- Zein urtetakoa da Eleizondon eleiza bat dagoela adierazten dauan lehen aitamen idatzia?................Zein gizaldi (mende) da hori?......................

5- Geroago, zein gizalditan (mendetan) eregi (eraiki) zan eleiza hemen?..................

6- Zein urteren artean  eregi (eraiki) zan gaur egun daukagun eleiza?.........................? Zein gizalditan (mendetan)?………………. Non agertzen da data horeetako bat?.........................................................

7- Zergaitik euki dauz arazoak Andra Mari parrokiak?


ELEIZA BARRUAN:


8- Zelan deitzen da ALDAREAREN ATZEKO HORMAN, MARGOLANEZ, IRUDIZ ETA BESTE APAINGARRIZ OSATUTA DAGOAN PIEZA?(fijatu zaitez orrialdearen beste aldean). Zein gizalditakoa (mendetakoa) da bere egitura? ..………….  Eta bere barruan dagozan irudi gehienak? ………………..

9- ERRETAULA: - Zer irudikatzen da hor azaltzen diren irudietan?...............................

- Zergaitik dagoz hainbeste irudi?.......................................................
 - Zein irudi azaltzen da erdian? ………………………………………
- Hurreratu zaitez erretaulara eta identifikatu eizuz lau ebangelistak: Mateo (lehoia), Lukas (zezena), Markos (gizona), Juan (arranoa).


10- Zein da eleizan dagoen elementurik zaharrena?...................... Zertarako erabiltzen da?....................

11- Zer euki behar dau eleiza batek parrokia izateko?............................

12- DORREA: Zer jartzen da dorrean? Zertarako?


13- Zeren mendeurrena (100. urtea)  beteko da 2019an? Zer gertatu zan Andra Mari parrokian 1919. urtean?



No hay comentarios: